La Mola al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt

 Aquesta sortida és un clàssic entre els Sabadellencs i els Egarencs. La vista que s'obté de tota la plana del Vallès des de d'alt bé es mereix la pujada. 

Sortint de Matadepera utilitzarem el que es coneix com: "el camí dels Monjos" per arribar fins a dalt.

Hi ha una zona d'aparcament habilitada però acostuma a omplir-se força d'hora. Només deixar el cotxe ja ens trobem en plena natura i comença l'excursió.

Ja veieu que no us enganyo quan dic que són excursions per a petits i grans!

Ja veieu que el camí està ben indicat. Només cal decidir per quina de les dues rutes continuem i ja hem dit abans que fem la del "camí dels Monjos", així que recte i amunt.

Ja s'albirà al fons el pic de la Mola amb la seva característica silueta i l'edifici emblemàtic amb el seu restaurant. Cal demanar cita prèvia si hi voleu fer un àpat tant per dinar com per sopar!!!

També gaudim de les vistes de la tant estimada Muntanya de Montserrat. 

L'últim tram és el que fa més pujada i és el que ens costa més però no defallim i sabem que amb paciència i esforç arribarem a dalt.

No em direu que no s'ho val fer aquest esforç. La recompensa és immensa, sobretot quan ho pots compartir amb aquells que estimes.

Ara sí!... foto de família!!! Tots a dalt i ben satisfets!

I reprenem el camí de baixada.

Sempre hi ha temps pel bon humor; i que no falti!!!

Fins i tot anant súper carregada amb sa nina!!!

Xino xano anem desfent el camí fet i anem gaudint del sol de la tarda. Ens afanyem no sigui cas que se'ns acabi de fer fosc.

Camineu i gaudiu!!!

La Sèquia. Tram de Sallent fins al Parc de l'Agulla de Manresa

Tot i que l'orígen del camí de la sèquia és a Balsareny, per motius meteorològics, hem de començar la ruta a la localitat veïna de Sallent. La caminada d'avui és, per tant,  d'11 km de distància (només anar).
Nosaltres ens hem emportat el dinar i així podem gaudir plenament de la caminada.
Per poder fer el camí en una sola direcció i no haver de recular el que hem fet és deixar un dels cotxes al Parc de l'Agulla de Manresa i amb l'altre cotxe ens desplaçem fins a Sallent. Aquí busquem el veïnat elevat al costat de la fàbrica cimentera a tocar de la via del tren i deixem el cotxe abans de trobar un pont. És un carrer amb les últimes cases. Un cop passeu el pont caminant trobeu aquest pal indicador. Sempre ens hem de moure en direcció a Manresa. A partir d'aquí no hi ha pèrdua. Només caldrà seguir el camí.

En un primer moment comencem a caminar al costat d'una via de tren que s'utilitza per motius industrials. Uns 200 metres més enllà ja enllacem amb el camí que acompanya a la sèquia durant tot el recorregut fins a Manresa. La nostra destinació final.

A partir d'aquí el camí es transforma i es converteix en una passejada extraordinària amb racons de gran bellesa natural.

Si us agrada el silenci és el lloc ideal per caminar i relaxar-se mentalment. Proveu-ho!

Ens ha sorprès molt trobar aquest indret tan meravellós, tan tranquil i tan a la vora d'una ciutat capital de la comarca del Bàges.

Hem triat finals de març per fer aquesta sortida. Tenim estones de sol i estones amb una mica més de núvol però la temperatura és molt agradable i ens fa la passejada molt més lleugera.

De tant en tant trobem algun petit pont que ens fa travessar a l'altre costat de la sèquia; així l'admirem des de tots els angles.

 Després de caminar una bona estona entre els arbres sortim a una zona amb més camps.

De tant en tant anem trobant algun indicador amb altres rutes i camins. Nosaltres ens dirigim al Parc de l'Agulla de Manresa. 

 

I continuem la ruta!

 

                                     Aquests moments són fantàstics per parlar i compartir.

El paisatge també és digne d'admirar amb tant de color!!!

No em direu que no és bonic tot això! 

 

 

Tal com veieu a la fotografia no podem seguir vorejant la sèquia. Ens obliguen a passar per una altra banda. Tot i el canvi ja ens queda ben poc per arribar i el paisatge continua sent preciós.

Ara ja sí que som al tram final i estem a punt de fer l'entrada triomfal al parc.

És una caminada llarga però molt bonica que segur que repetirem!

Veieu Montserrat al fons? Sí ja hi som. Aquest és el famós parc de l'Agulla de Manresa. Lloc de trobada emblemàtic per molts ciutadans de la ciutat i comarca.

 

I aquesta és la cara que ens ha quedat un cop arribats. La veritat és que no estem acostumats a caminar llargues distàncies però reconeixem que ha valgut molt la pena fer l'esforç. Estem molt satisfets!

Ara només ens queda anar a buscar el cotxe i enfilar cap a Sallent a buscar l'altre i tornem cap a casa.

Com us diem sempre: 

Camineu i gaudiu!