Cartoixans

Cartoixans

diumenge, 31 de desembre del 2017

El Puigmal

Ascensió al pic del Puigmal (2.913 m.) Inici de la ruta: Santuari de la Vall de Núria.
Ben d'hora al matí agafem el primer cremallera que surt de Ribes de Freser a les 7.40.
Passades les 8.00 arribem al Santuari de Núria i començem a caminar. La temperatura és fresca i molt agradable i el dia promet ser molt bo.
Una mica més amunt de la zona d'acampada de la vall trobarem l'únic indicador de camins de tota l'excursió. El camí està ben traçat i marcat i és difícil equivocar-se. Només caldrà anar seguint el camí.






Ara toca gaudir del paisatge i respirar aire net i fresc.



Passada una bona estona de camí trobem un rierol i un salt d'aigua. Aprofitem la seva aigua gelada per refrescar-nos, descansar i agafar forçes.





Els més valents fins i tot es capbussen sota el salt d'aigua!!! Està gelada!!!






La resta ens refresquem els peus, el clatell i la cara per aguantar millor la calor.

Les vistes des d'aquí són espectaculars. Només fem que imaginar-nos com seran des de dalt de tot.
 Ja tenim ganes de ser-hi, i encara ens queda una bona estona de caminar!

A mesura que anem pujant també gaudim de la flora autòctona d'aquesta cota.

I continuem pujant...



Una altra vegada aprofitem l'aigua freda del rierol per tornar-nos a refrescar i encarar l'últim tram final: la tartera.


A mesura que anem pujant surt un petit contratemps que solucionem fàcilment amb unes tiretes!
I no ens cansem de pujar. I les vistes al voltant són fantàstiques.



I ara sí, al final ja albirem la creu del cim. Ara ja gairebé hi som!!!

Després de cinc hores d'excursió la primera part del grup ja arriba a dalt. La resta anem arribant a poc a poc i conscients de l'esforç fet.

Aquesta cara de satisfacció ens diu moooltes coses!!!

Finalment ja som tots dalt del cim!!!





Res millor que poder arribar a dalt en bones condicions. No es pot negar que ha valgut la pena. Un cop dalt veiem tan territori català com francès i sempre envoltats de muntanyes.

Dinem dalt del cim i tornem a baixar. Ja són les dues de la tarda i pensem en la tornada. Ens espera una sorpresa molt agradable.








Llàstima que l'últim cremallera marxi tant d'hora. Això ens obliga a no parar gaire ni a entretenir-nos amb tot el que anem veient al nostre entorn, que és magnífic.














Aquesta és la sorpresa de la que us parlava: cavalls en llibertat en plena natura. Impressiona veure'ls així!










Ja quasi bé arribem al santuari de Núria. Ja s'acaba l'excursió. El dia ha estat fantàstic i l'excursió molt recomanable. Estem cansats però molt satisfets. L'esforç ha valgut molt la pena. 5 hores de pujada i gairebé 3 més de baixada per gaudir de la natura del Ripollès.




Camineu i gaudiu!!!