La Cova Simanya, Parc Natural de Sant Llorenç del Munt

Avui descobrirem la Cova Simanya, dins el parc natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac.
Si hi aneu amb nens els hi encantarà per l'aventura que representa i sense nens continua sent una bona aventura pels grans. Aneu amb qui aneu us sorprendrà.
Deixem el cotxe a la zona d'aparcament abans d'arribar al coll d'Estenalles venint de Matadepera.
Enfilem en direcció al Montcau i, de seguida veiem el cartell indicador: la Cova Simanya.

Enfilem una primera pujada però de seguida el camí es fa planer i de bon fer. Segons quin dia hi aneu trobareu que hi ha força gent. És una excursió molt popular la del Montcau i també hi ha qui aprofita per pujar al cim de la Mola fent una ruta més llarga. Nosaltres anem en direcció al Montcau.

Després d'una estona de caminar, aproximadament uns 25, 30 minuts, arribem a tocar del peu del Montcau i ens situem en una esplanada. Aquí mateix trobem un altre cartell que ens indica quin camí hem de prendre.

I cap avall que fa baixada; no patiu que no és gaire estona de baixar i, per tant, serà poca estona per tornar a pujar després. Ara ens endinsem en una zona més boscosa.

Ja veieu que el camí està sempre molt ben indicat; no hi ha pèrdua. Ara girem a l'esquerra i en ben poca estona arribarem a l'entrada de la cova. Abans gaudirem d'unes vistes espectaculars.

I ja hi som. Ens plantem just davant de l'entrada de la Cova Simanya.

Per poder accedir a l'interior de la cova s'ha de pujar unes pedres. No és res complicat però cal tenir-ho en compte. Creiem que tothom hi pot accedir encara que pot suposar una mica més d'esforç. De fet l'esforç valdrà la pena.

Ara sí; ja som a dins. Caldrà una estona per adaptar la nostra vista a la foscor.

I comencem a descobrir racons i passadissos. Segons l'època de l'any en que vingueu trobareu molta més aigua i fang. Nosaltres hem vingut al setembre i la trobem prou bé per passejar-s'hi una mica per dins. Portem algunes lots per veure-hi més bé i no tenim cap intenció d'arrossegar-nos per terra.

Sempre s'ha de vigilar quan aneu a un lloc per primera vegada. Val la pena ser prudent i gaudir de les sortides.

Per dins és prou gran per passejar-s'hi una estona. Vigileu amb els llocs amb més fang, us quedaran les sabates maques! Però que seria una aventura sense una mica de risc.

I tornem al món exterior. Ara també ens cal una estona per adaptar la vista a la claror.

I desfem el camí per tornar. Trobem la pujada que hem baixat abans i trobem aquesta imatge fantàstica abans d'arribar a l'esplanada amb el cartell indicador que hem trobat a l'inici de la baixada.

Tornem a passar pel costat del Montcau i ens dirigim cap a la zona d'aparcament. El camí de retorn ens permet veure la muntanya de Montserrat just davant nostre. El paisatge és molt bonic.

Com que passem pel costat del cim del Montcau, per aquells que volgueu fer l'excursió més complerta podeu fer el cim. Si en teniu ganes val la pena perquè des de dalt les vistes del Vallès i del Bages són increïbles.

Camineu i gaudiu!!!

L'estany de Juclar

Aquesta sortida, tenint en compte que arribem a una bona alçada, recomanem fer-la amb bon temps i portar el dinar. A cent metres de l'estany hi ha un refugi que ofereix menjar i begudes. També podeu consultar en quines dates està obert si no voleu anar més carregats.

La sortida comença a la Vall d'Incles on hi ha una zona habilitada per aparcar els vehicles. L'accés amb vehicle a la vall està prohibit. Hi ha un servei de minibús que ens porta al punt d'inici de la caminada per un preu molt raonable. Si ho preferiu es pot fer el tram de quatre kilometres a peu.

Les vistes durant el trajecte amb el minibús ja són fantàstiques.

Ara sí que comencem la caminada. Tot el camí està molt ben indicat i no té pèrdua. Enfilem cap a l'estany.

De seguida trobem un rierol amb l'aigua ben fresca de  les muntanyes.

I després de refrescar-nos una mica continuem la pujada.

De seguida albirem un petit pont de fusta que travessa el rierol. I després continuem amunt; encara ens queda un bon tros de pujada.

Comencem a notar l'esforç de la pujada i ho compensem gaudint del paisatge que tenim al nostre voltant i de la flora característica de la zona.

Ara ja gairebé hi som. Ens falta ben  poc per arribar a l'estany.

Ja som a l'estany! Després de més de tres hores de pujada i de fer un munt de fotografies. Ara qui vulgui es pot refrescar en les gelides aigües de l'estany de Juclar.

Tal com està indicat en el cartell el refugi està a només cent metres de distància.

Un cop dalt, ens relaxem i dinem de pícnic. Hi ha qui ha aprofitat també per banyar-se.

A la tarda desfem el camí per tornar a la vall.

El camí ara és tota l'estona de baixada i amb la satisfacció d'haver arribat a dalt.

Mentre anem baixant comença a ploure. És molt típic a l'estiu les tormentes de tarda. Sort que anàvem ben preparats i ha durat poca estona.

Arribem al punt d'inici de la sortida i ens esperem a que arribi el bus que ens portarà a la zona d'aparcament. Sembla que vol ploure una mica més però ens aguanta fins que no arribem al cotxe.

Ens hem cansat força però la satisfacció és enorme.

Camineu i gaudiu!!!