La Sèquia. Tram de Sallent fins al Parc de l'Agulla de Manresa

Tot i que l'orígen del camí de la sèquia és a Balsareny, per motius meteorològics, hem de començar la ruta a la localitat veïna de Sallent. La caminada d'avui és, per tant,  d'11 km de distància (només anar).
Nosaltres ens hem emportat el dinar i així podem gaudir plenament de la caminada.
Per poder fer el camí en una sola direcció i no haver de recular el que hem fet és deixar un dels cotxes al Parc de l'Agulla de Manresa i amb l'altre cotxe ens desplaçem fins a Sallent. Aquí busquem el veïnat elevat al costat de la fàbrica cimentera a tocar de la via del tren i deixem el cotxe abans de trobar un pont. És un carrer amb les últimes cases. Un cop passeu el pont caminant trobeu aquest pal indicador. Sempre ens hem de moure en direcció a Manresa. A partir d'aquí no hi ha pèrdua. Només caldrà seguir el camí.

En un primer moment comencem a caminar al costat d'una via de tren que s'utilitza per motius industrials. Uns 200 metres més enllà ja enllacem amb el camí que acompanya a la sèquia durant tot el recorregut fins a Manresa. La nostra destinació final.

A partir d'aquí el camí es transforma i es converteix en una passejada extraordinària amb racons de gran bellesa natural.

Si us agrada el silenci és el lloc ideal per caminar i relaxar-se mentalment. Proveu-ho!

Ens ha sorprès molt trobar aquest indret tan meravellós, tan tranquil i tan a la vora d'una ciutat capital de la comarca del Bàges.

Hem triat finals de març per fer aquesta sortida. Tenim estones de sol i estones amb una mica més de núvol però la temperatura és molt agradable i ens fa la passejada molt més lleugera.

De tant en tant trobem algun petit pont que ens fa travessar a l'altre costat de la sèquia; així l'admirem des de tots els angles.

 Després de caminar una bona estona entre els arbres sortim a una zona amb més camps.

De tant en tant anem trobant algun indicador amb altres rutes i camins. Nosaltres ens dirigim al Parc de l'Agulla de Manresa. 

 

I continuem la ruta!

 

                                     Aquests moments són fantàstics per parlar i compartir.

El paisatge també és digne d'admirar amb tant de color!!!

No em direu que no és bonic tot això! 

 

 

Tal com veieu a la fotografia no podem seguir vorejant la sèquia. Ens obliguen a passar per una altra banda. Tot i el canvi ja ens queda ben poc per arribar i el paisatge continua sent preciós.

Ara ja sí que som al tram final i estem a punt de fer l'entrada triomfal al parc.

És una caminada llarga però molt bonica que segur que repetirem!

Veieu Montserrat al fons? Sí ja hi som. Aquest és el famós parc de l'Agulla de Manresa. Lloc de trobada emblemàtic per molts ciutadans de la ciutat i comarca.

 

I aquesta és la cara que ens ha quedat un cop arribats. La veritat és que no estem acostumats a caminar llargues distàncies però reconeixem que ha valgut molt la pena fer l'esforç. Estem molt satisfets!

Ara només ens queda anar a buscar el cotxe i enfilar cap a Sallent a buscar l'altre i tornem cap a casa.

Com us diem sempre: 

Camineu i gaudiu!

Estany de les Abelletes

La sortida a l'Estany de les Abelletes és fantàstica per fer amb nens i, de fet, és més una passejada que una excursió.

Al Pas de la Casa i abans d'arribar a Font Romeu en un revolt a la carretera podem deixar el cotxe.

Des del punt on deixem el cotxe fins a l'estany no hi ha més de mitja hora.

El que ens ha agradat d'aquest indret és el contacte tan directe que hi ha amb la natura. A mesura que ens apropem a l'estany gaudim d'una companyia inesperada i molt tranquil·la.

També ens sorprèn la convivència entre la natura i la mà de l'home.

Tot i aquesta intrusió en el paisatge pirinenc, quan arribem a l'estany ens meravella la seva gran bellesa alhora que simplicitat.

Com que portem els entrepans a la motxil·la decidim fer una parada per dinar. Les vistes al voltant de l'Estany de les Abelletes és magnífica.

Doncs aquesta ha estat la nostra visita a l'estany. L'anècdota curiosa de l'Estany de les Abelletes és que hi ha qui diu que pertany a territori francès, hi ha qui el situa en territori Andorrà i sembla ser que la meitat de l'estany pertany a un i l'altra meitat a l'altre. No ens decantarem per cap versió perquè ja us podeu imaginar que tot dependrà de amb qui parleu. 

Camineu i gaudiu!!